Betula és un projecte de promoció integral dels pobles del Cadí i Moixeró, que s’inicia a la tardor de l’any 2018 amb l’Ajuntament de Saldes, el Parc Natural del Cadí-Moixeró i l’Arada Creativitat Social SCCL.
Aquest projecte neix arran de la constatació de la necessitat de repensar i implementar estratègiques territorials a partir de l’anàlisi del paisatge, des del teixit local divers i a través de l'acció col·lectiva. Així doncs, a través de metodologies participatives, el projecte pretén complexitzar la percepció social del paisatge, associant-la a quelcom dinàmic i estretament vinculat a la dimensió comunitària, social i cultural.
El projecte s’organitza des de la Xarxa de Creativitat Social i la Xarxa d’Activació Local. La segona està configurada per aquells espais socials interessats a promoure la implementació d’actuacions recollides en el pla d’acció, organitzats en grups de treball ja constituïts. Aquests són grups formats per actors de diversa naturalesa (teixit empresarial, veïnal, administració, i centres de recerca) organitzats a partir de l’interès comú en un objectiu estratègic concret. Persegueixen la implementació directa d’actuacions que encaminin el territori cap a un horitzó de sostenibilitat territorial, fent-ho sempre des del teixit local divers i fomentant l'acció col·lectiva. Paral·lelament, Betula també s'articula a través de la "Xarxa de Creativitat Social", formada per un seguit d’espais de debat i reflexió creats de la mà de l’organització d’activitats (cicles de debat, tallers, sortides etc) que tenen per objectiu portar a debat temes d'interès social, que reforcin l’activació economica i que permetin ser catalitzadors de noves actuacions a desenvolupar des dels grups de treball o embrions de noves iniciatives territorials.
Tot el procés de Betula està en constant anàlisi, planificació i avaluació per part del Grup Motor del projecte, configurat per administracions, entitats socials i culturals i persones actives i interessades a títol individual. A dia d'avui, aquest grup està format per: Parc Natural del Cadí-Moixeró, Reserva Nacional de Caça del Cadí, Ajuntament de Saldes, Ajuntament de Castellar de N'Hug, Ajuntament de Vallcebre, Ajuntament de Bagà, Ajuntament de Tuixent, Ajuntament de Bellver de Cerdanya, Ajuntament d'Alp, Reviure les Valls, Institut d'Estudis Ceretans, Àmbit de Recerques del Berguedà, Grup de Recerca de la Cerdanya, Grup d'Amics de Montellà, Associació Valls del Pedraforca.
Mapa del territori
El projecte esdevé doblement singular tenint en compte en l'àrea geogràfica d'on intervé: pobles de muntanya que formen part d'un espai natural protegit altament concorregut i que acull diferents, i inclús contraposades, visions i valoracions del paisatge.
Configuren el territori objecte d'intervenció els 17 municipis que formen part del Parc Natural del Cadí-Moixeró, i que són els següents: Alàs i Cerc, Alp, Bagà, Bellver de Cerdanya, Castellar de N’Hug, Cava, Das, Gisclareny, Gósol, Guardiola de Berguedà, Josa i Tuixent, La Vansa i Fórnols, Montellà i Martinet, Saldes, Vallcebre, Riu de Cerdanya i Urús.
Els pobles del Cadí-Moixeró
En els disset termes municipals que configuren el Cadí Moixeró hi vivien 9.828 persones l’any 2022, el 44% de les quals resideixen als dos nuclis principals de Bellver de Cerdanya i Bagà. És doncs un territori amb nuclis de població generalment molt petits i dispersos, amb poca població resident durant tot l’any i que inclou el municipi amb menys habitants de Catalunya (Gisclareny, amb 28 habitants).
Reptes identificats
Els reptes socials i territorials de l’àrea del Betula són els propis de territoris rurals allunyats de centres urbans, vinculats a la pèrdua de serveis a les persones i la pèrdua de dinamisme social. En el cas del Cadí-Moixeró, tenint en compte que és un territori rural i de muntanya amb alts graus de turistificació, s’hi sumen diversos reptes en l’àmbit econòmic i també habitacional. L’excessiva pressió turística (especialment a la comarca de la Cerdanya) i la desagrarització del món de muntanya implica una pèrdua de diversificació econòmica i una dependència molt elevada cap el sector serveis. Aquesta especialització territorial vinculada a la pressió turística acaba generant processos de gentrificació habitacional que dificulten l’accés a l’habitatge per la població local i en molts casos, en facilita el desplaçament cap a altres zones o territoris.
A banda dels reptes i necessitats pròpiament territorials, Betula es creu especialment interessant per la capacitat que pot tenir d’abordar grans reptes del desenvolupament i sostenibilitat territorial en àrees de muntanya, forçant debats i reflexions que en molts casos superen l’àmbit pròpiament del parc. Entre altres, ens referim al repte de reubicar el paper del paisatge en les estratègies de sostenibilitat territorial i desenvolupament econòmic local. Fer-ho en un territori com el Cadí permet integrar i conflictivitzar les diferents percepcions del paisatge, unes percepcions i usos socials que en les darreres dècades s’han diversificat i intensificat, especialment en aquests territoris, i que duen implícites diferents perspectives i maneres d’entendre la sostenibilitat i desenvolupament d’aquests territoris.
© L'Arada Creativitat Social, 2024